Vaig gaudir, com tants d'altres, del concert de comiat d'en Lluís LLACH, dissabte passat, des de Verges i per TV-3.

Poc abans que comencés l'espectacle reflexionava sobre quina mena d'autoritats del país serien presents a l'acte. I, més enllà de les autoritats a qui agrada LLACH i que havien obtingut les entrades com qualsevol altre fill de veí, donava voltes jo al fet que s'estava retirant una figura important no només de la cançó catalana, ni tan sols la cultura o la política, sinó que s'estava jubilant una figura important del país dels darrers quaranta anys. I en tant que això ho donava per cert, em preguntava quina figura institucional -al marge, dic, dels gustos musicals de cadascú- estaria present al darrer concert en representació de tot el país.

Quan va començar el concert em vaig quedar parat. No en tenia prou amb els dits d'una mà per comptar el nombre de figures institucionals -i no tant institucionals- que s'havien acostat a Verges per a retre homenatge al gran LLACH. Hi era el president. Un home que va haver d'aguantar una pluja de xiulets que segurament no es mereixia, però que a més a més, crec que també va haver d'aguantar un concert d'un cantant pel qual no té cap mena de simpatia i que mai ha estat del seu gust. Però, atenció! Quan jo veig en MONTILLA allà, veig un homenatge del país al cantant. I m'està bé que hi sigui. A més, és d'aquelles situacions antipàtiques pel polític, ja que si no hi hagués estat se li hauria retret l'absència. Per tant, res a dir.

També hi era en BENACH, que també ostenta la representació del país. Però és que hi era tot el Govern. I tota la oposició. I...

Tots ells van treure les entrades al "Servi Caixa"? Així també allunyem el poble de la política. Ocupant espais que podien haver ocupat altres ciutadans, que no els hagués importat passar per caixa per a ser-hi i dir a reveure al cantant del "no era això, companys, no era això...".