FER I DESFER, O SOBRE COM PRENDRE'S SERIOSAMENT LA CIUTADANIA I EL COMPROMÍS POLÍTIC O NO.

Ja estem entrant en dinàmica electoral al 100%. El dia a dia dels partits ja fa dies que gira només al voltant de les eleccions generals, però ara tot plegat ja traspassa l'agenda dels partits. Els mitjans en parlen, i la ciutadania, malgrat la llunyania que totes les enquestes manifesten entre ella i la política, també comença a estar-ne imbuïda. Aquestes, malgrat que ho digui un nacionalista (i segurament aquesta afirmació hauria de portar-nos a una gran reflexió nacional), són unes eleccions que solen generar més atenció dels mitjans i de la ciutadania, i una atenció, a més a més, de més qualitat.

Com que ja estem entrant en dinàmica electoral, es van coneixent els diferents eslògans que els partits van utilitzant en pre-campanya, a l'espera de la nit d'inici de campanya i el descobriment de l'eslògan en què ja es demana el vot.

El PSOE, "Motivos para creer". Correcte. Creuen que ho han fet bé aquests quatre anys i que han donat prous motius a la ciutadania perquè els facin confiança de nou.

El PP, "Ideas claras". Correcte, també. Estan convençuts, i no jutjo si tenen o no raó, que el Govern del PSOE i de RODRIGUEZ ZAPATERO ha anat donant cops de timó tota la legislatura, sense un ritme clar i sense una idea clara d'Espanya i de com portar la seva economia.

CiU utilitza aquesta frase de to casi imperatiu "Respectaran Catalunya". Està en la línia de l'Ara decidirem, però va molt més enllà, perquè es té assumit, i es creu que al carrer l'assumpció és en el mateix grau, que PSOE i PSC els ha importat ben poc el país i s'han preocupat molt més de maniobrar per no perdre el poder que no pas per guanyar-se'l.

Esquerra és coherent amb el seu discurs (que no amb els fets, és clar). "Volem una Catalunya de primera. Per això volem la independència". És allò de que fins i tot els que no són independentistes, davant la manca de serveis i inversions que pateix Catalunya, hem d'aconseguir que es facin la reflexió de si no ens aniria millor a tots plegats si estiguessim sols.

Però de tots els eslògans i tanques publicitàries en destaco un, que m'he deixat pel final. Fons vermell. I quatre o cinc matriuxkes, amb caricatures de la gent del PP. El més gran, Rajoy. I darrera diferents dirigents populars, per acabar amb l'AZNAR. Evidentment, les cares caricaturitzades no són empàtiques. Són lletges, lletges.

Aquesta gent del PSC es presenten a la línia de sortida de la precampanya amb una tanca publicitària on només s'hi veu una idea: els del PP són molt dolents. Això és estil "Baix Llobregat" en estat pur. Cap idea. Cap apunt d'intel·ligència aplicat a un eslògan que vulgui dir quelcom en positiu. No. Ells van a fer el que només saben fer. Conservar el poder, a poder ser sense necessitat d'haver-se'l de guanyar. El PP és molt dolent. Com que és molt dolent, no se l'ha de votar. I com que ells són els que diuen que el PP és molt dolent, i al PP no se l'ha de votar, només se'ls pot votar a ells, que són els únics que "proposen" que el PP és molt dolent.

Vaja, que mentre tothom ha buscat eslògans de campanya positius, constructius, que intentin reflectir una manera de veure el país i governar, el PSC, el Baix Llobregat, s'ha limitat a posar uns dibuixos molt lletjos dels seus adversaris en fons vermell (que és el seu, és clar) com dient: NO se'ls pot votar.

Visca el desfer!