PROMESES I PROMESES...

He dit d'altres vegades que si hi ha alguna cosa que em posa de debò nerviós és veure com els partits -determinats partits- pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí.

Fixeu-vos que ja hem entrat en la fase de promeses i promeses, i tot just està agafant volada la pre-campanya...

El PP ha aconseguit posar l'agenda econòmica al bell mig de l'agenda de campanya. I el PSOE ha permès que això passés. No menystinguem el fet, però, que si l'agenda econòmica marca la campanya és perquè, al cap i a la fi, les butxaques de la ciutadania no estan per gaires alegries. Però bé, al marge d'això, que segurament és el més important, i entrant només en una anàlisi de tàctica política, el cert és que el PP volia parlar d'economia i el PSOE ha permès que se'n parlés.

I així ens trobem amb un discurs del PP que en certa manera pot considerar-se catastrofista, però que sintonitza amb el sentiment majoritari de la classe mitja espanyola que té la sensació que les coses no van com abans i que ara els costa -ens costa- arribar a final de mes. I, per l'altra banda, enxampats amb els pixats al ventre tant feliços com estaven els socialistes intentant parlar de drets i valors conceptuals, el PSOE no se li ha acudit res més que acusar els populars de "cenizos" i de falsejar la realitat perquè, en el fons, segons el partit del Govern, les dades econòmiques no són dolentes i, fins i tot, són bones. Però com que el que nota la gent són les seves dades econòmiques personals, i no les macroeconòmiques de l'Estat, el PSOE està cada vegada més enganxat. No vol posar ara en marxa mesures correctores, perquè seria tant com reconèixer que, efectivament, les coses no van tant bé com fins ara ens deien, però no vol refusar el debat, perquè es percep que la ciutadania està prestant atenció a aquest debat.

I així arribem a aquest diumenge, on el PP es passa de frenada i comença a parlar de 2.200.000 llocs de treball (200.000 més que el que va proposar el PSOE fa uns dies), donant la sensació aquella tant horrorosa del "i jo més!", i el PSOE comet un error de càlcul espectacular, només propi de qui es veia guanyador i percep que no controla tant com creia els tempos de la campanya. Un president del Govern, amb potestat per rebaixar determinats impostos aquesta tarda si així ho vol -tal i com li reclamem la gent de CiU des de ja fa setmanes-, ni pot ni ha de despenjar-se amb allò de "si jo guanyo el mes de juny l'Estat retornarà 400 euros a tots els treballadors i treballadores, etc., etc.". 400 euros és el que val votar el PSOE? Que els vots es compren directament ara, trinco, trinco? És cert que qui menys té més bé li aniran aquests 400 euros, i per tant, es tracta d'una mesura que ha de beneficiar els menys afavorits. Però perquè ara i no fa sis mesos? Perquè no ens els donava el juny de 2007 els 400 euros? Què ha canviat, ara? Que l'Estat està en superàvit -ja ho estava abans- i les economies familiars no van bé? No ho arreglarem amb 400 euros de cop. Ajudarien més determinades rebaixes en les retencions en nòmina de l'IRPF i de l'IVA de determinats consums el preu del qual marca l'Estat, que no pas aquests 400 euros del mes de juny.

En resum, i per no allargar-me més: el PSOE s'ha ficat a un fangar permetent que el PP parlés d'economia, i ara no sap com sortir-se'n. I penso jo que amb el dring dring dels euros en efectiu només han fet que perdre una mica més de credibilitat.

Del PSC no en dic res perquè entre el perfum i les matrioskes la credibilitat ja l'han perduda del tot.