Llegeixo a l’AVUI d’avui, 25 de juliol de 2008, diada de Sant Jaume, que PUIGCERCÓS ha demanat al president MONTILLA “un acte de societat civil”. Vagi per endavant que he intentat contrastar la notícia al web d’Esquerra, i no he pogut trobar cap declaració del seu president en aquest sentit.
Però com que em refio de l’Albert BALANZÀ, que es qui signa la crònica de l’AVUI, em permeto d’opinar com si la notícia fos real. Ja sabeu que crec que massa sovint, lamentablement, les notícies van en una direcció i la realitat no exactament per la mateixa. Però bé, en aquest cas, sent la font la que és, donaré la notícia per real.
Resulta, doncs, que Esquerra li demana al president de la Generalitat un acte de societat civil, sense tenir en compte que la societat civil només té sentit des del compromís independent amb el país. Al marge de les institucions públiques.
Aquesta independència és el que ha fet fort el país els darrers 200 anys. I el voler controlar aquesta independència és el que ha debilitat el pols del país fins als extrems d’avui. Societat civil és l’acte del 22 de març de 2007. Autoconvocada. Compromesa amb el país. Independent dels poders públics.
El que han de fer en PUIGCERCÓS i tots els que creuen que a la societat civil se l’ha de convocar a fer tal o qual cosa és posar les bases per assegurar la independència de la societat civil i treballar de valent per tal d’anar alhora, poders públics i societat civil. Però des de la independència de cada un dels actors. Independència. En aquest camps sí que ens en cal molta, d’independència. I llibertat.
Ai làs, però, que l’esquerra això de la independència ja els agrada, però això de la llibertat aplicat a la societat civil els fa terror...
Quan tot es para
-
Quan tot es para... Hem de mirar a dins nostre.
Necessitàvem parar i no ho fèiem. Sempre teníem masses coses a fer, massa
feina, masses coses que fer i cont...
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada