EL CINISME D'URIEL BERTRAN

No trobo adjectius per a qualificar l’article d’avui a l’e-noticies d’aquest personatge que es fa dir Uriel BERTRAN.

L’Uriel és d’Esquerra. L’Uriel és diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra. I l’Uriel és Secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra.

L’Uriel titula el seu article “Pregó en castellà: sou uns provincians”, en relació a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’encarregar el pregó de les seves festes a l’escriptora gaditana Elvira LINDO, a qui jo desconec i que pel què sembla el seu mèrit consisteix en ser columnista del diari EL PAIS.

El debat ja està servit: Barcelona ha de fer el pregó de les seves festes en castellà? Personalment crec que a Barcelona s’hauria de fer el pregó en català, però més important que la llengua del pregó és que només s’hagin contractat tres grups de música en català per a totes les festes.
Però bé, aprofitant l’avinentesa l’amic Uriel carrega la carabina del cinisme i comença a disparar tranquil·lament contra l’Ajuntament, els socialistes i tot el que es belluga, acusant-los d’espanyols, de curts de mires i unes quantes delicadeses més.

S’ha de ser molt cínic per ser militant de l’Esquerra que ha fet Alcalde els senyors MARAGALL, CLOS i HEREU (tot just fa un parell de setmanes) i parlar com parla dels socialismes català i de l’Ajuntament de Barcelona.

S’ha de ser molt cínic per ser diputat de l’Esquerra que ha fet president de la Generalitat de Catalunya en Pasqual MARAGALL i parlar com parla del socialisme català i de l’Ajuntament de Barcelona.

S’ha de ser molt cínic. Però no em sorprèn. L’Uriel va ser prou cínic com per a escriure fa un parell d’anys un article sobre la Constitució Europea al diari AVUI –de tres quarts de plana a quatre columnes- sense ni haver-se-la llegit ni tenir la més mínima idea dels detalls dels què parlava.
Però tant és. Ell és així. Així de cínic, és clar.