SOBRE LA CULTURA DE L'ESFORÇ

Bon article, el d’avui a l’AVUI d’en Jordi GRAUPERA sobre el mínim esforç.

Algunes perles:
“abans els genis es mataven a treballar: si avui treballes el mínim, ets un geni”

“Els fins que acompanyen l’esforç avui són l’oci o el consum, no els de la feina feta o les fronteres travessades. Cal treballar el mínim i descansar al màxim. Això és l’èxit d’una vida. N’hi ha prou amb la mediocritat a canvi d’un sou mitjà, seguretat social i unes minses possibilitats de promoció”

Jo ho acabaria lligant amb l’enquesta que fa poc publicava El Periódico, que deia que una gran majoria dels joves d’avui el que volien era ser funcionaris –bé de l’Administració pública, bé de les grans empreses multinacionals-. El que volen, en definitiva, un sou i una feina tranquil·la. Riscos, cap, a poder ser. Els mínims, en qualsevol cas.

Què ens ha portat a aquesta situació? Molt possiblement una esquerra que ha dissenyat el model educatiu dels que ara volen ser funcionaris fugint de tot el que fes olor a l’educació en valors, a la disciplina i a l’esforç, aspectes tots que els recordaven el seu propi trànsit per l’ensenyament a l’interior d’una dictadura de dretes, religiosa, gairebé teocràtica, dura i implacable.

Però que la dictadura fos de dretes, religiosa, gairebé teocràtica, dura i implacable no vol dir que l’educació en valors, la disciplina –ben entesa, és clar- i la cultura de l’esforç siguin pernicioses ni dolentes pels nostres joves i infants.

Però aquesta generació d’esquerres –el PSOE del 82, per entendre’ns-, acompanyats per un centre i unes dretes molt acomplexades que no s’han atrevit a alçar la veu i dir la seva veritat, ens han servit un sistema educatiu que a mesura que ha anat passant el temps ha anat afavorint més i més la llei del mínim esforç.

Treballar i esforçar-se per superar els obstacles que se’ns posen al davant mai hauria d’haver estat considerat traumàtic. Des del mateix moment en què es va considerar que treballar i esforçar-se podia acabar sent traumàtic vam començar a posar les llavors del fenomen que avui en GRAUPERA denuncia.