LA SORDESA DE L'ESQUERRA CATALANA

En certa mesura, tot plegat és com el Barça. Convergència i Unió podria aspirar a guanyar i prou. I entenc guanyar per governar el país. Però Convergència i Unió aspira a guanyar i jugar bé. I guanyar i jugar bé és fer un molt bon resultat i governar en solitari, encara que sigui en minoria. És un gran repte, cert. Però guanyar i jugar bé també ho és.

Ah, i que quedi clara una cosa: Convergència i Unió no defuig els governs de coalició per l’afany de governar en solitari. Convergència i Unió defuig els governs de coalició en les condicions actuals per, entenc, les següents raons: primera, hi ha partits que no en volen ni sentir parlar (ICV); segona, hi ha combinacions que no tindrien sentit a menys que estiguéssim en una situació gravíssima (sociovergència); tercer, hi ha partits (Esquerra) que han demostrat de forma fefaent que són incompatibles, avui per avui, amb l’acció de govern; i quart, hi ha un partit que ha pretès guanyar vots a costa de la convivència a l’interior de Catalunya i entre Catalunya i la resta d’Espanya.

En CAROD ahir deia el que deia i afegia que l’Artur MAS havia de dir amb qui governaria, incloent entre les possibilitats un govern amb el Partit Popular. Si les coses segueixen per aquest camí (el Sr. ZARAGOZA, acompanyat pel fantàstic Sr. FERRAN s’està convertint en un expert en aquest tema) de vincular constantment l’Artur MAS i Convergència i Unió amb el PP començaré a pensar que els líders i caps d’aparell de l’esquerra d’aquest país necessiten una visita urgent i inaplaçable a l’otorrinolaringòleg perquè són sords de mena. En MAS i en DURAN ho poden dir més alt i poden emprar un llenguatge diferent per dir-ho, però no ho poden dir més clar: NO HI HAURÀ PACTE DE GOVERN NI D’INVESTIDURA amb el Partit Popular. No voler-ho entendre entre ja en el camp de la malícia.