SOBRE ESPERITS PERDEDORS, SUÈCIA I MONTILLA

En MONTILLA fa trampa quan posa Suècia com a exemple de democràcia en la què el partit més votat –el socialdemòcrata- anirà a l’oposició perquè no pot reunir prou suport parlamentari per a la investidura del primer ministre.

I fa trampa perquè en aquestes eleccions, a Suècia, hi havia clarament dos blocs que s’enfrontaven, on cada partit ja havia definit per endavant a quin dels dos grans partits donaria suport parlamentari.
No és el cas de Catalunya, on partits com Esquerra es resisteixen a manifestar la seva posició al Parlament després de les eleccions, amagant al ciutadà unes intencions que potser fins i tot no tenen definides a hores d’ara (i no sé què és més greu, si amagar al ciutadà les teves intencions o no tenir-les definides a hores d’ara).

Per tant, reclamar als partits que es manifestin sobre la seva actitud després de les eleccions és legítim. Tant legítim com que en MONTILLA cregui que en té prou amb perdre per un marge suficient de vots que li permeti “sumar recolzaments” per tal de ser investit president.
Jo, sincerament, prefereixo la gent que en aquesta vida surt a treure nota, no pas aquells que surten a veure què els falta per l’aprovat.