21 de setembre 2006

SEGUINT AMB L'EQUIDISTÀNCIA I LES ENQUESTES

Es va confirmant la línia argumental que exposava fa un parell de dies: Esquerra ja dóna per fet que les enquestes que van sortint aquests dies (El Periódico, avui; el Racòmetre, dilluns passat, i cada dilluns) són fiables –que no vol dir que l’encertin, eh?-. Però Esquerra, en PUIGCERCÓS l’altre dia i en CAROD ahir (surt publicat a l’AVUI d’avui), està dibuixant el perfil del seu discurs de campanya a partir d’aquestes enquestes o d’altres, internes, però que els deuen donar resultats similars.
Només així s’entenen les declaracions d’ahir d’en CAROD, en les que adment “que el pes del resultat de l’1-N serà bastant definitori (...) si l’electorat s’expressa amb claredat”. Així, Esquerra segueix modificant –o intentant modificar- la seva posició de cara a poder presentar-se davant de Convergència i Unió el 2 de novembre proposant un Govern de coalició que sigui més estable que un Govern en solitari i minoria d’Artur MAS. Seria, de fet, la única opció que li quedaria a Esquerra per poder retornar al govern.


Però malgrat que a determinats sectors de CDC no els importaria un govern d’aquestes característiques, el cert és que Convergència i Unió sempre ha tingut com a objectiu –i aquesta vegada també- configurar un bon Govern per a Catalunya i, un Govern amb l’Esquerra d’en CAROD i en PUIGCERCÓS és qualsevol cosa menys un bon Govern. D’això en poden donar fe en MARAGALL, en NADAL, l’intel·ligent, decent però inútil (en el sentit de no ser d’utilitat al Govern) d’en SAURA.