EQUIDISTÀNCIA COM A DEBILITAT

Ja tornem a tenir aquí l’equidistància. És com els torrons. Torna quan hi ha eleccions. En CAROD ja va començar a aplanar el terreny a finals de juny, després de l’èxit d’Esquerra al referèndum de l’Estatut, i aquesta setmana ha estat en PUIGCERCÓS qui s’ha despenjat amb aquelles declaracions que deixaven entreveure que Esquerra no descartava aquesta vegada investir president de la Generalitat l’Artur MAS.


Alhora, i això evidentment no és equidistància, però em va bé pel raonament, en Joan SAURA parla de l’apocalíptic final de Catalunya si s’arribés a donar –que no es donarà- un govern sociovergent, i refermant-se en la idea de que ICV el que vol és reeditar el tripartit sigui com sigui.


Em sembla cada vegada més clar que les enquestes que estan manegant aquests dies els partits polítics deuen anar en la línia del publicat pel Racòmetre. És a dir, una victòria clara de Convergència i Unió combinada, però, amb una distribució d’escons que aritmèticament permetria –encara- la reedició del tripartit.


Què em fa pensar que les coses van per aquest camí?


En primer lloc, començant pel final, que avui la Cadena SER parli de no sé quins contactes d’en FERNÁNDEZ TEIXIDÓ amb la màfia georgiana, aportant com a prova una breu carta de quatre ratlles on l’ex conseller comenta com de bé s’ho van passar sopant la setmana anterior. Molt espantat s’ha d’estar.


En segon lloc, el posicionament d’en SAURA a què abans feia referència. Quina obsessió! Només puc interpretar-ho com un intent de força que Esquerra no entri en l’equidistància.


I Esquerra per què ressuscita ara l’estratègia de l’equidistància? L’equidistància serveix quan no t’has decantat per ningú. Però després de dos anys i mig de govern tripartit, i després d’haver investit president en Pasqual MARAGALL i, tot just fa deu dies, a Barcelona, en Jordi HEREU alcalde, això de l’equidistància no té sentit en clau de captar vot i només el té en clau de conservar-lo.


Per què aquest atac conservador a Esquerra? Perquè tenen coll avall que el famós pacte de La Moncloa entre en RODRÍGUEZ ZAPATERO i l’Artur MAS és la única cosa que pot ser: un pacte de cavallers, no escrit, pel qual si el guanyador de les eleccions catalanes ho és per un ampli marge, el primer partit de l’oposició s’arronsarà d’espatlles en el moment de la investidura, facilitant la presidència del guanyador.


I és per això que interpreto que totes les enquestes deuen anar en la línia del Racòmetre de RAC1. Esquerra intenta posicionar-se per no quedar fora d’un govern liderat per l’Artur MAS. Busca, senzillament, que CiU prefereixi un govern de coalició amb Esquerra a un govern en solitari “permès” pel PSC.


Tot plegat i en resum, si CiU segueix fent bé la feina, potser ni tan sols fa falta que ningú arronsi les espatlles.